I al capçal del teu llit d’aquell pis tan
blanc
que tenies llogat a Barcelona
hi havia un mapamundi immens que no sabies
pas
d’on havia sortit;
els noms dels països estaven escrits en rus.
“Ves a saber d’on l’ha tret, el propietari,
és un home ben estrany”.
També em vas explicar que comprava
bicicletes
només perquè estaven d’oferta,
i les anava abandonant al balcó d’aquell pis
tan blanc
(no sabia muntar).
Algun dia ens agafaria la dèria i ens
llençaríem pel balcó
però mentrestant fèiem temps menjant
galetes en silenci.
“No ho sents?” em vas dir
“és la resta del món, que s’ha mort”.
He de reconèixer
que des d’aleshores
vull
un
mapamundi
al capçal del meu llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada