Mare, he passat la vida procurant fer-la ben feta

i fent allò que em demanaves.

Mai ho aconseguiré prou i ho sé del cert.

He provat de comportar-me

només per tu i n’ets conscient,

però t’adones que cada dia

cavo una miqueta més la teva tomba? I la meva?

Seria bonic retrobar el camí cap a casa

i recomençar

i que fos veritat.

Pare, t’he fet mereixedor de tots els minuts

i de quasi bé tots els racons de la meva ànima,

de la meva pena i dels meus silencis.

M’he encegat per tu i si mai t’he culpat

ha estat en secret i conscient que, avui,

ja no crec que tinguis una gota

d’aquella culpa vella i rancuniosa.  

Seria bonic obrir els ulls a la fi

i córrer lluny de l’infern

i que fos veritat.

Seria bonic ser més que estranys,

números, noms, àtoms

i que fos veritat.