Calla. La discòrdia m'ha esgarrapat el pit a les dues i dinou deixant forats negres al seu pas que després han començat a ploure sang i coses llefiscoses de color escarlata. Calla perquè he decidit que sí. He bufat molt fort. He suplicat "no" set o vuit vegades: és que no m'ho podia creure. M'ha entrat la tremolor. M'he esgarrapat les cames. La faringe se m'ha contret, ho sé molt bé. Se m'ha contret d'odi. Que et follin. L'únic que li passa és que mira porno i després enyora el meu riure pels carrers quan l'entrecuix li batega i ja no pot fer-hi res i gemega sol. Sort que només m'han vingut a visitar paraules silencioses en una pantalla i no pas la teva veu, ni les teves mans impertinents. Sort. T'hagués vomitat per sobre tota la sang que tinc a dins si hagués estat així. Si t'haguessis atrevit. Que et follin. Me n'hagués anat fins a l'Argentina només per no veure't ni sentir les teves paraules. Però tu cridaries molt i les teves putes paraules vermelles m'acabarien arribant, tot i que blaves per culpa de l'espectre electromagnètic i la pèrdua d'energia de les coses. Ja no em pots escriure vaixells pel cos i seria bo que et plantegessis si mai has pogut, hem pogut, o ha estat tot com una mena de casualitat dòcil. Ja tindré anys, ja tindràs anys, oh. Que et follin. More't d'inanició mental sense els meus silencis i les meves absències consentides. More't d'inexistencialitat sense les meves merdes que tan nerviós et posaven. More't de pena sense el meu alcohol i les meves cigarretes. More't. More't de mort mentre jo em toco i crec que encara sóc viva. More't mentre parlis tan bé de mi que sembli que sigui morta, però morta i enterrada de debò. More't de buidor perquè prefereixo el tequila més barat del súper abans que apropar-me al teu llit i tancar-hi els ulls. More't de tristor perquè tinc mans. More't perquè ni tu mateix saps on jo et duia als moments de sort. More't per la pluja que et va salvar la vida aquella tarda a Barcelona. More't per la meva pau. More't perquè sé gemegar sola. More't perquè sé aguantar-me les ressaques sola. Sé fer-me prou mal sola. Sé caminar per la banda de fora de la vorera jo sola. Sé menjar-me les meves tempestes sola.
Tempestes. Les tempestes de sorra de l'Argentina. A l'Argentina hi ha una línia vermella de sang que algun dia, amor meu que mai és tard (i no tu, sinó Tu), recorrerem durant mesos i fotografiarem les coses més precioses del món, els deserts més secs del món amb arcs de sant Martí enormes dibuixats al cel, beurem de les ampolles més antigues del món i fumarem coses d'indis; conduirem motos sense permís i veurem pobles com formigues des de les muntanyes als llocs on els anys passen més lents.
Ho havia omplert tot de vermell però ja no m'importa. M'agrada sagnar i el més important: m'agrada viure i dormir sola.
Amen, perquè el porno ens allibera dels odis superficials i els riures més meravellosos. Amen, perquè després de masturbar-nos podem plorar, i tornar-hi. Netejar-se la lefa i les llàgrimes en el mateix paper. Amen, pels que han descobert el tequila i el vodka i la llimona que s'acaba, i que saben que ara poden emborratxar-se escoltant a Sinatra sense que els trobin al terra, com uns nens inútils. Amen per la llibertat i amen per la sang, i per les decisions brutals. Les tempestes no s'acaben, venen de l'Argentina i de la platja; venen de la piscina, però ara sabem que podem estar sols i tocar-nos i emborratxar-nos tranquils. No hi ha promeses. Amen per les salvacions quimèriques. Amen, perquè després de tota la sang sempre quedaran coses bones per dir, sigui com sigui. Amen perquè tu estàs viva. Amen, Amen pel coneixement del que es vol. Amen per les decisions. Per la solitud. La distància inminent. Amen per la pau. I amen, perquè els morts no són importants.
ResponElimina