Tenia preparada una història. De llit. Per tu. Una història francesa de llit. Mai se m'havia acudit que el llit fos el millor lloc per explicar quelcom així. Quan vaig pensar-hi vaig somriure. Si es tracta de fer el subnormal tinc idees precioses. És una història de les trinxeres de la primera guerra. Tot blau i els llençols...i la meva història.
Te l'explico desordenada. Perquè no sé fer-ho millor. No vull deixar-me ni un detall. Però tu m'entens. És curiosa la barreja de no entendre res però entendre-ho tot tan profundament que fa mal. Fa mal. A mi em fa mal el cor. I el cap. Però quan em fa mal el cor em poso molt nerviosa. Em fa tant fàstic. El meu cor (referint-me al múscul ensangonat) em fa fàstic. Però seré metge. Parlant de cors, a la meva història francesa, ell s'adorm amb la mà sobre el cor d'ella. Potser, nosaltres, amb una guerra pel mig haguéssim estat més feliços. Més sincers. Més conscients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada