Avui he vist a la Cristina, just abans que el meu tren arribés. S’ha apropat a mi corrents, com si tingués por que una cosa com jo se li pogués escapar just en aquells instants, i no l’he reconeguda fins que l’he tingut a menys d’un metre de distància. Crec que li queden bé, els cabells arrissats. Estava tan perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada