La pau ha fluït des de tots els desordres fins les meves mans. Amb suavitat, les claus del cotxe, al calaix. L’abric, a l’armari. La finestra oberta, deixant passar un sol de quietud, unes branques negres de Magritte. Els llençols nets cobrint el llit. La pols suspesa als feixos de llum. La cartera buida de diners. M’entrebanco amb les botes descordades i caigudes sobre la catifa. Em criden a dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada